100 VEUS PER ALS SENSE VEU

EL PROJECTE / EL PROYECTO / THE PROJECT

100 VEUS PER ALS SENSE VEU

L’al·legat en defensa de les 100 veus per als sense veu és una obra col·lectiva que neix amb la intenció de sensibilitzar la societat envers els animals, posar en coneixement el gran sofriment induït i el destí cruel que aquests pateixen a les granges industrials, així com les conseqüències desastroses per al planeta, només pel fet de consumir carn i tot tipus de productes animals.

Aquest projecte amb ànima pròpia ha anat fluint i creixent progressivament pel desig d’evolucionar cap a un món amb un nivell de consciència col·lectiva més empàtica, ètica i justa.

La idea original sorgeix del moviment animalista francòfon (França, Bèlgica, Suïssa i Québec) iamvegan.tv (100 voix pour les sans voix). Partint de la seva iniciativa, us animem que feu arribar el missatge arreu: Compartiu aquest vídeo, traduïu el text-al·legat a la vostra llengua, reuniu un grup d’activistes veganes i feu-ne una altra versió que complementi les ja existents. Fem que el moviment no s’aturi; els animals humans, els no humans, i la sostenibilitat de la vida al planeta necessiten la nostra ajuda més que mai!

#100veus #100veusperalssenseveu #100veusdefensa

100 VOCES PARA LOS SIN VOZ

El alegato en defensa de las 100 voces para los sin voz es una obra colectiva que nace con la intención de sensibilizar a la sociedad sobre los animales, dar a conocer el gran sufrimiento inducido, el destino cruel que éstos sufren en las granjas industriales, así como las desastrosas consecuencias para el planeta, solamente por el hecho de consumir carne y toda clase de productos animales. 

Este proyecto con alma propia ha ido fluyendo y creciendo progresivamente por el deseo de evolucionar hacia un mundo con un nivel de conciencia colectiva más empática, ética y justa.

La idea original parte del movimiento animalista francófono (Francia, Bélgica, Suiza, Québec) iamvegan.tv (100 voix pour les sans voix). Partiendo de esta iniciativa, os animamos a extender el mensaje por todo el mundo: Compartid este vídeo, traducid el texto-alegato a vuestro idioma, reunid a un grupo de activistas veganas y cread otra versión que complemente las ya existentes. ¡Hagamos que el movimiento no pare de crecer; los animales humanos, los no humanos, y la sostenibilidad de la vida en el planeta necesitan de nuestra ayuda más que nunca!

#100voces #100vocesparalossinvoz #100vocesdefensa

100 VOICES ADVOCACY FOR THE VOICELESS

The 100 voices advocacy for the voiceless is a collective work to raise public awareness about our relationships with animals, the cruel fate reserved for farm animals, the great suffering induced and the disastrous environmental consequences for our planet of meat consumption and, more generally, of animal products

This project’s spirit has been both flowing and progressively growing in the desire to evolve into a world with a more empathic and just level of collective consciousness.

The original idea is from the French-speaking animalist movement (France, Belgium, Switzerland and Québec) iamvegan.tv (100 voix pour les sans voix). Through them, we encourage you to reach the message everywhere: share this video, translate the text into your own language, gather a group of vegan activists and make another version that complements the existing ones. Let’s not stop! Human and non-human animals, and life on the planet in general, need us more than ever!

#100voices #100voicesadvocacy

L' AL·LEGAT

No m’agrada que facin mal als animals.

No m’agrada que els maltractin.

Al contrari, soc d’aquelles que els ha estimat sempre. Dels peluixos als dibuixos animats, en els documentals i els contes per als nens, des dels més salvatges als més familiars, tant en els meus somnis com de carn i ossos, els animals m’han acompanyat sempre.

Tantes vegades he creuat la seva mirada, he sentit la seva veu, de vegades he acaronat la seva cara i, quan he tingut sort, els he agafat en braços. Els animals han format part de la meva vida. Pensant-ho bé, no és així per a la majoria?

Com molta gent, he vist imatges de granges o escorxadors difoses per les associacions animalistes. Quin xoc!

He vist a què els sotmetem: he vist la violència, he vist la desesperació, he vist la sang.

Avui, aquestes imatges em remouen. Són la meva mala consciència.

De ben segur, com tothom, jo he contribuït a aquests horrors. No he fet el lligam entre el meu plat, el meu armari, els meus cosmètics, els meus plaers de cada dia i el seu calvari. De ben segur, no és el que jo volia, aquest sofriment. Però no el veia- o refusava de veure’l.

També he sentit la societat repetir sense parar que tot això era normal, que sempre ho hem fet així, que és l’ordre natural de les coses. M’han parlat de la tradició, de la predació, de la cadena alimentària, de la nostra intel·ligència superior.

Però quin pes tenen aquests suposats arguments davant d’una pregunta ben simple: és avui encara necessari matar animals? De fer patir els éssers sensibles, quan es pot evitar fàcilment?

Els animals tenen interessos fonamentals; necessitats tan elementals com el desig de no ser matat, de no ser mutilat, de no ser privat de llibertat o de la presència dels seus congèneres.

Tot i així, es tracta els animals com si fossin simples objectes a la nostra disposició. Els tractem com a simple mercaderia- que tothom pot comprar i vendre.

Aquests drets fonamentals, el seu benestar, les seves preferències, nosaltres els ignorem.

No som de la mateixa espècie, però això no és de cap manera una raó per negar la seva importància.

Com nosaltres, les vaques, els porcs, els pollastres, els ocells i els peixos es preocupen del que els passa.

Ells prenen iniciatives, es preocupen dels que estimen, busquen el confort, els agrada jugar i assumir reptes.

Com més progressa la ciència i com més la coneixem, es fa més evident que tenen una personalitat pròpia i desenvolupen relacions socials i afectives.

Com nosaltres, senten i desitgen.

Com nosaltres, fugen del sofriment i de la mort.

Tot i això, cada any hi ha més de 60 mil milions d’animals terrestres que són enviats a l’escorxador.

En els països occidentals, la gent consumeix de mitjana de 50 a 100 kilos de carn per any, i els països emergents hi veuen un model.

En l’àmbit mundial, cada any el consum de carn va creixent.

És veritat que de vegades els animals són confinats en condicions menys espantoses. Però tot i així són assassinats.  

Jo trobava molt bones raons per continuar comprant productes que sortien dels escorxadors. Em deia a mi mateixa: “És carn ecològica” o “és tan bona” o encara “és massa complicat de no menjar-ne més”.

I després, m’he adonat que tot això no tenia prou força davant la seva vida i el seu interès a no morir.

També m’he adonat que la pesca, la producció de la carn, de la llet i dels ous estaven destruint el nostre planeta.

El consum d’aquests productes accelera la caiguda de la biodiversitat, destrueix la vida de la terra, embrut els rius, asseca les aigües subterrànies i precipita la desforestació. Destrueix els hàbitats dels animals salvatges.

La ramaderia acapara el 70% de les terres agrícoles i és una de les responsables dels gasos d’efecte hivernacle. I els peixos, els grans oblidats? Són ells qui paguen el preu més alt. En matem milers de milions cada any i a poc a poc els oceans van morint.

Menjant els animals, estava fent un mal indiscutible als éssers sensibles que són els meus contemporanis, però també a les generacions futures.

No vull participar més en la destrucció del món.

No vull pensar en les generacions futures i imaginar-me dient-los que he actuat amb total coneixement de causa  a la destrucció del seu planeta; que hi he participat perquè no podia passar del formatge, de la salsitxa, del foie-gras, dels ous o del salmó.

Jo no vull dir-los que he participat en aquesta massacre organitzada, perquè no he sabut resistir a la força del costum, al cant de sirena del conformisme o a les seduccions del màrqueting.

La bona notícia és que es poden canviar, els nostres costums. Ningú no diu que sigui fàcil, però nosaltres no som gent excepcional. Som el vostre col·lega, el vostre veí, la vostra amiga de sempre o la vostra filla gran.

Si nosaltres som veganes, o estem en el procés d’esdevenir-ne, és probable que vosaltres també pugueu ser-ho.

Podeu provar-ho. Podeu tornar-ho a provar. Podeu posar els vostres actes alineats amb els vostres valors. Tots i totes podem fer més per estimar i respectar els animals.

Es pot acabar amb l’explotació animal. Es pot fer perquè no estem soles.

Som un moviment. Som una força social i política que no para de créixer. I encara serem més quan us uniu a nosaltres.

No tenim la mateixa cultura, el mateix color de pell, la mateixa religió. No vivim en els mateixos països, ni en els mateixos barris. Però tots junts, volem justícia per a tothom: per als humans i per als animals, per a les persones d’avui i per a les de demà.

Confiem en el futur. Una revolució no-violenta s’està produint ara mateix.

Tenim un deure ètic. Necessitem un canvi urgent.

EL ALEGATO

THE ADVOCACY

No me gusta que les hagan daño a los animales.

No me gusta que los maltraten.

Al contrario, soy de esas que siempre los ha querido. Del peluche a los dibujos animados, en los documentales y en los cuentos para niños, desde los más salvajes a los más familiares, tanto en mis sueños como de carne y hueso, los animales me han acompañado siempre.

Tantas veces he cruzado su mirada, he escuchado su voz, a veces he acariciado su cara, y cuando he tenido suerte, los he cogido en brazos. Los animales han formado parte de mi vida. Pensándolo bien, ¿no es así para la mayoría?

Como mucha gente, he visto imágenes de granjas o mataderos difundidas por las asociaciones animalistas. ¡Qué chocante! He visto a lo que los someten: he visto la violencia, he visto la desesperación, he visto la sangre.

Hoy, estas imágenes me remueven. Son mi mala conciencia.

Seguro que, como todo el mundo, yo he contribuido a estos horrores. No he hecho la conexión entre mi plato, mi armario, mis cosméticos, mis placeres de cada día y su calvario. Por supuesto, no es lo que yo quería, este sufrimiento. Pero no lo veía – o rechazaba verlo.

También he oído a la sociedad repetir sin parar que todo esto era normal, que siempre se ha hecho así, que es el orden natural de las cosas. Me han hablado de la tradición, de la depredación, de la cadena alimentaria, de nuestra inteligencia superior.

Pero qué peso tienen estos supuestos argumentos ante una pregunta tan simple: ¿es hoy necesario matar animales? ¿Hacer sufrir a los seres sensibles, cuando se puede evitar fácilmente?

Los animales tienen intereses fundamentales; necesidades tan elementales como el deseo de no ser asesinados, de no ser mutilados, de no ser privados de libertad o de la presencia de sus congéneres.

Sin embargo, se trata a los animales como si fueran simples objetos a nuestra disposición. Los tratamos como simple mercancía-que todo el mundo puede comprar y vender.

Estos derechos fundamentales, su bienestar, sus preferencias, los ignoramos.

No somos de la misma especie, pero eso no es de ninguna manera una razón para negar su importancia. Como nosotros, las vacas, los cerdos, los pollos, los pájaros y los peces se preocupan de los que les pasa. Ellos toman iniciativas, se preocupan de sus seres queridos, buscan el confort, les gusta jugar y asumir retos. A medida que va progresando la ciencia y cuando más la conocemos, se hace más evidente que tienen una personalidad propia y desarrollan relaciones sociales y afectivas. 

Como nosotros, sienten y desean.

Como nosotros, huyen del sufrimiento y de la muerte.

No obstante, cada año hay más de 60 mil millones de animales terrestres que son enviados al matadero. 

En los países occidentales, la gente consume de media de 50 a 100 kilos de carne por año, y los países emergentes ven en ello un modelo.

A nivel mundial, cada año, el consumo de carne va creciendo.

Es verdad que a veces los animales son confinados en condiciones menos espantosas. Pero, aún así, son asesinados.

Yo encontraba muy buenas razones para continuar comprando productos que salían de los mataderos. Me decía a mí misma: “Es carne ecológica” o “es tan buena” o aún “es demasiado complicado dejar de comer más”. 

Y después, me he dado cuenta que todo esto no tenía la fuerza suficiente ante su vida y su interés a no morir.

También me he dado cuenta de que la pesca, la producción de carne, de la leche y de los huevos estaban destruyendo nuestro planeta.

El consumo de estos productos acelera la caída de la biodiversidad, destruye la vida de la tierra, ensucia los ríos, seca las aguas subterráneas y precipita la deforestación. 

Destruye los hábitats de los animales salvajes.

La ganadería acapara el 70% de las tierras agrícolas y es una de las grandes responsables de los gases de efecto invernadero. ¿Y los peces, los grandes olvidados? Son ellos los que pagan el precio más alto. Matamos a miles de millones cada año y poco a poco los océanos van muriendo.

Comiendo a los animales estaba haciendo un mal indiscutible a los seres sensibles, que son mis contemporáneos, pero también a las generaciones futuras.

No quiero participar en la destrucción del mundo.

No quiero pensar en las generaciones futuras e imaginarme diciéndoles que he actuado con total conocimiento de causa a la destrucción de su planeta; que he participado porque no podía prescindir del queso, de la salchicha, del foie-gras, de los huevos o del salmón.

No quiero decirles que he participado en esta masacre organizada, porque no he sabido resistir a la fuerza de la costumbre, al canto de sirena del conformismo o a las seducciones del marketing. 

La buena noticia, es que pueden cambiar, nuestras costumbres. Nadie dice que sea fácil, pero nosotros no somos gente excepcional. Somos vuestro colega, vuestro vecino, vuestra amiga de siempre o vuestra hija mayor.

Si nosotras somos veganas, o estamos en el proceso de convertirnos, es probable que vosotras también podáis serlo.

Podéis probar, y volver a probar. Podéis hacer que vuestros actos se alineen con vuestros valores. Todos y todas podemos hacer más para querer y respetar a los animales.

Se puede acabar con la explotación animal. Se puede hacer porque no estamos solas.

Somos un movimiento. Somos una fuerza social y política que no para de crecer. Y aún seremos más cuando os unáis a nosotros.

No tenemos la misma cultura, el mismo color de piel, la misma religión. No vivimos en los mismos países, ni en los mismos barrios. Pero todos juntos, queremos justicia para todos: para los humanos y para los animales, para las personas de hoy y para las de mañana.

Confiamos en el futuro. Una revolución no violenta se está produciendo ahora mismo. Tenemos un deber ético, necesitamos un cambio urgente.

I don’t like seeing animals being hurt.

I don’t like seeing them mistreated.

Quite the opposite: I am one of those people who has always loved them. From stuffed animals to cartoons, in documentaries and children’s stories, from the wildest to the most domestic, both in my dreams and in the flesh, animals have always been by my side.

So many times, I have met their gaze, heard their voice, sometimes caressed their face and, when I was lucky, I took them in my arms. Animals have always been part of my life. When you really think about it, isn’t that the case for most of us?

Like many, I have been confronted with the images of breeding farms and slaughterhouses broadcast by animal associations. I was shocked!

I saw what we were doing to them: I saw the violence, I saw the despair, I saw the blood.

Today, these images haunt me. They are my guilty conscience.

Of course, like everyone else, I contributed to these horrors. I didn’t make the connection between my plate, my wardrobe, my cosmetics, my everyday pleasures and their plight. Of course, that’s not what I wanted, this suffering.

But I didn’t see it – or I refused to see it.

I’ve also heard society say over and over again that all of this is normal, that we’ve always done this, that it’s the natural order of things. I’ve been told about tradition, predation, the food chain, our superior intelligence.

But how much weight do these so-called arguments hold against a very simple question: is it still necessary today to kill animals? to cause sentient beings to suffer when it can easily be avoided?

Animals have fundamental interests; needs as basic as the desire not to be killed, not to be mutilated, not to be deprived of their freedom or the presence of their fellow creatures.

And yet, animals are treated as if they are mere resources at our disposal. They are treated like goods that can be bought and sold.

These fundamental rights, their well-being, their preferences, are ignored by us.

We are not the same species, but this is in no way a reason to deny their importance.
Like us, cows, pigs, chickens, birds and fish care about what happens to them.

They take initiatives, care about their loved ones, seek comfort, like to play and take on challenges. The more science progresses and the more we know about them, the clearer it is they have a distinct personality and develop social and emotional relationships.

Like us, they feel and desire.

Like us, they feel suffering and death.

And yet, each year, more than 60 billion land animals are sent to the slaughterhouse.

In Western countries, people consume an average of 50 to 100 kg of meat a year and emerging countries see it as a model.

On a global scale, meat consumption continues to grow each year.

It is true that animals are sometimes kept in less dreadful conditions. But they are still killed.

I found plenty of reasons to continue buying the products that came out of slaughterhouses. I told myself: “it’s organic meat” or “it’s so good” or “it’s too complicated to stop eating meat”.

And then, I recently realized that none of this was a match for their life and their interest in not dying.

I also realized that fishing and meat, milk and egg production were devastating our planet.

The consumption of these products accelerates the decline in biodiversity, destroys the life of the soil, defiles our rivers, dries water tables and precipitates deforestation.
It destroys the habitats of wild animals.

Livestock use up 70% of agricultural land and emit more greenhouse gases than all the means of transport combined.

And what about the largely-forgotten fish? They are the ones who pay the heaviest price. We kill 1 trillion a year and little by little the oceans are dying.

By eating animals, I was doing unspeakable harm to the sentient beings who are my contemporaries but also to future generations.

I no longer want to participate in the destruction of the world. 

I do not want to think about the people of tomorrow and imagine telling them that I knowingly worked to destroy their planet; that I participated because I could not do without cheese, sausage, foie gras, eggs or salmon.

I do not want to tell them that I participated in this organized massacre, because I did not know how to resist the force of habit, the siren song of conformism or the seductions of marketing.

The good news is that we can change our habits. Nobody says it’s easy, but we are not exceptional people. We are your colleague or your neighbor, your longtime friend or your eldest child.

If we are vegan or in the process of becoming so, it is likely that you can too.

You can try. You can try again. You can make your actions align with your values. We can all do better to love and respect animals.

We can do away with animal exploitation. And we can do it because we are not alone.

We are a movement. We are a social and political force that continues to grow. And we will grow again when you join us.

We do not have the same culture, the same skin color or the same religion. We do not live in the same countries or in the same neighborhoods. But together, we want justice for everyone: for humans and for animals, for people today and for those of tomorrow.

We have confidence in the future. A non-violent revolution is happening.

We have an ethical duty. We need urgent change.

LES VEUS

LAS VOCES

THE VOICES

Nosaltres fem de portaveu dels que no es tenen en compte: els animals. Han participat (per ordre d’aparició):

Nosotras hacemos de portavoces de los que no se tienen en cuenta: los animales. Han participado (por orden de aparición):

We are the spokespersons for those who are not taken into account: the animals.  The following have participated (in order of appearance):

Rita Caudron

Anna Ortega

Anna Roura

Carina Jacquet Casadevall

Eva Marzo

Àngel Porres

Clàudia Jiménez i Navarro

Elena

Germán Gómez

Charo García

Anònim

Núria Armengol

Xavi 

Irene Rimblas

Laure

Paula Sánchez

Giulia Renau

Anònim

Marina Valios

Cristina Ibars

Mia Olsson

Luciano Giudicessi

Sara Saavedra

Esther Molina

Manuel Esquer

Jose Toledano

Alberto Lladó

Belina Casanovas

Irina Kappler

David Casanovas

Jana Moya

Juan

Eva Salido

Anònim

Joaquim Morales

Claus Prosch

Montserrat Mateo

Ana Maria Portillo

Anònim

Núria Navarro

Débora Segura

Eloi

Daniel Carmona

Laura Garcia

Anna Alvarez

Àlex López

Jordi Vallbona

Héctor Carneros

Daniel Alvarez

Mario Pérez

Sandra Sánchez

Alicia Casanovas

Carme Prieto

Xavi Martí

Joan Marin

Sílvia

Anaïs de Villasante Ricart

Judith Comas

Marc Bonsoms

Lisi Roig

Alberto Peláez

Sahar Khoi

Danae Orenes

Janna Xofra

Alèxia Díaz

Anònim

Bianca Carrera Espriu

Cristina Ibáñez

Alba Gibert

Alba Ortin

Delfina Toso

Rebeca Romans Almagro

Luna Andrade Arango

Jaume Peláez

Roger Matas

Cristina Garcia

Lídia Solé

Xevi Rubió

Virginia Mulero

Nina Ferrera Rovira

Susanna Bertrand

Nuria Jiménez

Banimb Mbappe

Lucía Escalera

Paco Catalán

Lía Domínguez

Thian Caudron de Coquereaumont 

Jordi Freixenet

Carol Sánchez

Irene Marcos

Beatriz Magín

Caleb

Carla

Virginia Alvarado

Bryan Cárdenas

Estrella Fernández

EDICIÓ DE VÍDEO I FOTOGRAFIES / VIDEO EDITING AND PICTURES

MÚSICA / MUSIC

WEB I XARXES SOCIALS / WEBSITE AND SOCIAL NETWORKS

Jusep Moreno

Roger Subirana

Esther Molina

TEXT

COORDINACIÓ DEL PROJECTE / PROJECT COORDINATOR

VERSIÓ EN CATALÀ: 

Anna Roura (traducció i adaptacions)

VERSIÓ ORIGINAL:

Valéry Giroux

Martin Gibert

Renan Larue

Jihem Doe

VERSIÓ EN CATALÀ:

Anna Roura

VERSIÓ ORIGINAL:

Jérôme Boudot 

www.100voix.org  

Per a tots els animals que moren diàriament,
sols i sense nom

Para todos los animales que mueren diariamente, 
solos y sin nombre

For all the lonely and nameless animals who die every day

Contacta